La concepció del JO

Al néixer, els infants tenen la sensació i la certesa de ser una part més de tu. No és fins passats uns mesos que comencen a concebre aquesta identitat, aquest "jo" com a individu diferent de la mama o del papa. 

Segons la teoria de Carl Rogers (1902-1987), el concepte de JO es va creant a mesura que l'infant interactua amb el medi ambient i selecciona les percepcions de l'individu. 

Dit d'una altra manera, l'infant es crea la imatge de sí mateix amb allò que rep dels altres quan projectem (constantment) paraules o mirades cap a ells/es. Per això és TAN important i TAN vital tenir cura de la manera com ens dirigim als més menuts i a les més menudes de casa. 

Dirigir-nos cap a un infant amb nocions de persona amb X característica (trapella, feble, tafaner/a, parat/da, princesa, tiquismiquis...), farà que aquest o aquesta rebi aquest missatge: "així soc jo". 

És per això cal anar alerta, parar per prendre consciència del missatge que li estem enviant a l'infant. Què passa quan veiem un infant de cinc anys ben prim? Segurament no s'escapa de comentaris com "has de menjar més", "estàs fet un/a escuradents", "així no et faràs mai gran" ... posem-nos per un moment en la pell d'aquest nen o aquesta nena. Quin missatge està rebent?   

Per fer-vos una idea més exemplificada, us proposo a continuació quatre frases habituals d'escoltar i una frase alternativa que té en compte el que us explicava abans: 

I vosaltres? Heu hagut de canviar la manera de parlar? Algun comentari que us ha dolgut que s'hagués solucionat amb un canvi de vocabulari? Algun relacionat amb el/la vostre/a menut/da? 

Compartim-ho per enriquir-nos!